Blog

Dues de cada tres persones amb alguna discapacitat física creuen que les tecnologies ajuden o poden ajudar a la millora del seu benestar. Gairebé un 70% de les persones es connecta amb alguna freqüència a Internet, dels quals més de la meitat utilitza la xarxa per comunicar-se o relacionar-se amb altres persones. I més del 60% disposa d'un telèfon mòbil intel·ligent (Smartphone).

Aquestes són algunes de les conclusions que s'extreuen de la recerca liderada per l'Observatori de la Discapacitat Física i *COCEMFE Barcelona, en col·laboració amb la Fundació VODAFONE, amb l'objectiu d'avaluar la penetració, la implementació i l'ús de les tecnologies entre els catalans que sofreixen alguna discapacitat de caràcter físic. Els resultats d'aquest estudi els va presentar la directora de *GESOP, Àngels Pont, dimarts passat en el marc de la jornada #digues_capacitat. Les TIC al servei de les persones.
Per dur a terme aquesta recerca, realitzada per l'empresa GESOP, s'ha efectuat una enquesta a 1.039 persones residents a Catalunya, de 16 a 74 anys, que sofreixen alguna discapacitat física, visual o auditiva.

La lectura general de les dades presentades per Pont dóna una visió global de la situació d'aquest col·lectiu en relació a les tecnologies, però també permet fer una aproximació precisa segons els diferents perfils de la població objecto d'estudi. Així, l'edat, el nivell d'ingressos i el grau i el tipus de discapacitat són les variables que més discriminen tant en la tinença i ús de les tecnologies, com en les opinions sobre les mateixes.

De les 1.039 persones que s'han entrevistat, el 9,4% tenen una discapacitat visual, un 5,9% auditiva i el 84,7% restant alguna altra discapacitat física. En el 51% dels casos la discapacitat té origen en una malaltia, en un 26,5% en un accident (la meitat d'ells de tràfic) i en el 22% restant és congènita o de naixement. Un 12% dels entrevistats no té un certificat de discapacitat que reconegui el grau.
Més del 40% dels entrevistats viu en un domicili que està poc o gens adaptat a les seves necessitats. Els que tenen un menor nivell d'ingressos són els que més diuen que la seva llar no té cap tipus d'adaptació a les seves necessitats.

Dos de cada tres persones amb alguna discapacitat física creuen que les tecnologies ajuden o poden ajudar a la millora del seu benestar. Com més jove i més format, més convençut està dels avantatges de les tecnologies. Els que tenen una discapacitat visual o auditiva són els més convençuts. Així  mateix, el 68,6% es connecta amb alguna freqüència a internet, gairebé un 50% diàriament (el que representa vint punts menys que la població general). L'edat, la formació i els ingressos són les variables que generen majors diferències. Així, com més jove, més format i amb més ingressos, més connexió a internet. De fet, l'accés a la xarxa és pràcticament universal entre els menors de 45 anys, però, en canvi, la majoria dels quals tenen més de 65 no usen internet.

Gairebé un de cada quatre diu que internet li proporciona autonomia i independència. Però és l'accés a la informació i la facilitat per a les relacions el que més es destaca com a aportacions d'internet en la vida diària. Els més grans són els que posen una major èmfasi en les facilitats que suposa per a la seva vida quotidiana.
I el 62,2% dels entrevistats disposa d'un telèfon mòbil intel·ligent (Smartphone). Un 13,1% dels consultats no disposa de telèfon mòbil i més del 20% té un mòbil convencional. El nivell d'ingressos, els estudis però sobretot l'edat són les variables en les quals s'aprecien més diferències en el fet de disposar o no de Smartphone: així, entre els més joves gairebé el 90% disposa d'un telèfon intel·ligent, el doble que entre els entrevistats de més edat.

Globalment són pocs els entrevistats que tenen alguna aplicació en el seu mòbil que l’ajudi en la seva discapacitat. No obstant això en aquest cas les diferències són importants en funció del tipus de discapacitat. Així, més de dues terceres parts dels entrevistats amb algun problema visual que gaudeixen d'un Smartphone disposen d'alguna aplicació que l’ajudi en la seva discapacitat. També gairebé la meitat dels entrevistats amb problemes auditius. En canvi, entre els quals sofreixen un altre tipus de discapacitat física, disposar d'alguna aplicació que ajudi en la discapacitat és molt menys freqüent.

També són diferents les aplicacions de les quals es disposa en funció de la discapacitat. Les persones amb problemes visuals busquen sobretot ajudes a la lectura i aplicacions de veu, els que tenen alguna discapacitat auditiva posen èmfasi en les aplicacions de xarxes socials, les aplicacions d'emergència i les de veu. Entre els pocs entrevistats amb alguna altra discapacitat física destaquen les xarxes socials, l'entreteniment i les aplicacions de mobilitat.

Més del 40% dels entrevistats forma part d'alguna xarxa social, especialment Facebook i Twitter, i la majoria usa missatgeria instantània. Són menys, en canvi, els que tenen o participen en algun blog. Els que usen les xarxes diuen que les utilitzen, en relació a la seva discapacitat, sobretot per informar-se del que necessiten o els interessa; també per compartir les seves inquietuds.

La principal millora que reclamen en l'accés a les tecnologies és la reducció del preu, però també promoure cursos de formació i aprenentatge. Els més joves posen l'accent a adequar el seu ús a les persones amb alguna discapacitat i en la necessitat de conscienciar sobre l'accessibilitat quan es dissenyen pàgines web. De fet, entre els més joves que no es connecten a Internet, alguns citen el preu i unes altres la falta d'adaptació a la seva discapacitat com els principals frens.